all-in-one-seo-pack domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /var/www/festivalsomdemar.com/datos/web/wp-includes/functions.php on line 6114media-library-assistant domain was triggered too early. This is usually an indicator for some code in the plugin or theme running too early. Translations should be loaded at the init action or later. Please see Debugging in WordPress for more information. (This message was added in version 6.7.0.) in /var/www/festivalsomdemar.com/datos/web/wp-includes/functions.php on line 6114
Els Jardins de Santa Clotilde són uns jardins noucentistes del municipi de Lloret de Mar situats en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, i declarat bé cultural d’interès nacional.
Estàn situats sobre un penya-segat amb vistes al mar, entre la Cala sa Boadella i la Platja de Fenals de Lloret de Mar. Ocupa una extensió de 26.830 m2.
Els Jardins de Santa Clotilde són considerats l’exemple i paradigma de jardí noucentista. L’arquitecte, Rubió i Tudurí, era un jove que participava dels corrents artístics preponderants en aquella època, com el Noucentisme, un moviment existent a Catalunya, a principis de segle xx, que buscava la recuperació de les formes clàssiques mitjançant la recerca de la simetria, la proporció i l’ordre.
Enmig d’un esgraonament aterrassat, la diversitat d’espècies de plantes del jardí s’alternen amb petits estanyols i conjunts escultòrics diversos. El protagonisme, però, més que la diversitat vegetal, és la disposició arquitectònica i l’obra de jardineria escultòrica.
Rubió i Tudurí va dissenyar els jardins de Santa Clotilde de manera que s’adaptessin perfectament a l’orografia d’un terreny veritablement difícil. El disseny parteix d’uns eixos visuals que marquen les línies arquitectòniques utilitzant cortines d’arbres. D’aquesta manera aconsegueix una continuïtat entre el jardí i la natura del voltant (fins i tot amb el mar) sense perdre, però, l’autonomia formal de l’espai. Un altre tret característic dels jardins de Santa Coltilde és l’absència de murs de contenció, que han estat substituïts per terraplens suaus (a diferència del model italià, que fa servir parets d’arbres com a murs per tancar el perímetre) i la utilització de l’esglaonament del terreny en terrasses i l’encreuament de camins mitjançant rampes i escales que permeten salvar els desnivells.
Els jardins s’organitzen al voltant de l’escalinata principal, coneguda com l’Escala de les Sirenes, que baixa des de l’esplanada de la casa fins al mar i és creuada per tres camins.
Tant en els eixos principals del jardí (les tres escales, que baixen cap a la placeta central), com a l’esplanada superior, la vegetació té una funció tant estètica com arquitectònica i escultòrica. Les tanques vegetals de xiprers conformen unes parets que dirigeixen la visió de l’espectador destacant les millors panoràmiques, especialment les vistes cap al mar. Tot el conjunt crea una sensació de natura dominada. A l’eix principal del jardí destaca el joc de colors entre el blau del cel, el verd de la vegetació i el blanc del terra, les escultures i els àlbers. Als costats d’aquest l’eix principal, el jardí té un aspecte més “natural”. La zona intermèdia, que fa d’unió amb el paisatge exterior està formada per parterres d’herba amb grups d’arbres dispersos, situats en suaus pendents. Les placetes distribuïdes pel jardi permeten contemplar les diferents panoràmiques, incloent-hi bona part del litoral, que es pot contemplar des dels miradors situats damunt del penya-segat. S’han utilitzat en el jardí algunes de les espècies que creixen en el paisatge circumdant. Això fa que sigui difícil descobrir el límit entre el jardí i el paisatge natural.
Rubió i Tudurí va decidir que les espècies emprades fossin majoritàriament autòctones i característiques del clima mediterrani. Les plantacions es van iniciar en la dècada de 1920 i consistien tant en arbres i arbusts de fulla perenne -pins, xiprers i cedres- com en arbres caducifolis -til·lers, àlbers. Els jardins també incorporen algunes espècies d’altres latituds com els cedres de l’Himàlaia, els cedres de l’Atles, els til·lers i els xiprers de Monterrey.
Cal destacar també la utilització que es fa de l’art topiària, consistent en el retall ornamental de les plantes per marcar espais arquitectònics. Els jardins destaquen per tres elements d’intenció simbòlica: poca presència de flors (al·ludint als models de jardí renaixentista), ús de l’heura (tècnica que un cop experimentada a Santa Clotilde, Rubió i Tudurí utilitzarà en molts d’altres jardins), i ús del llorer (arbre vinculat tradicionalment a Lloret de Mar).
Es van trobant escultures al llarg de tot el recorregut, situades amb l’objectiu d’anar creant diferents punts d’interès, com el grup de sirenes en bronze de l’escultora Maria Llimona. En total vint-i-cinc escultures que poden ser classificades per grups, en funció de criteris temàtics:
– Escultures vinculades al món de l’aigua: entre les quals destaquen les cinc sirenes de Maria Llimona. Sirenes clàssiques i sirenes de dues cues, de bronze amb un estil botticellià. També s’hi disposen dos cupidos, una Venus i un Cupido, i una escultura amb corn.
– Busts neoclàssics: amb un total de deu busts, sis masculins i quatre de femenins, que van ser adquirits entre 1928 i 1930.
– Animals: cinc escultures d’animals d’aspecte poderós i imposant.
– Altres escultures: un angelet que sosté una taula, i una escultura exempta que representa una dona vestida amb roba d’època grega o romana amb una serp entortolligada al braç.
